HABITATGE, REPTE COMPARTIT
Garantir el dret de l’accés a l’habitatge a preus assequibles és un dels principals reptes que tenim com a societat, especialment després de les conseqüències nefastes que va deixar la bombolla immobiliària i estant immersos en una nova crisi econòmica i social provocada pel coronavirus. Veiem amb preocupació que als municipis hi ha milers i milers d’habitatges buits mentre la gent jove, i no tan jove, té massa dificultats per emancipar-se, fer camí i emprendre els seus projectes vitals, o simplement fer un canvi d’habitatge. Les dificultats que planteja el mercat immobiliari se sumen al fenomen de les ocupacions delinqüencials que posen en risc la nostra convivència, com patim especialment al Bages. Davant d’aquest escenari, celebrem que el Consell Comarcal del Bages hagi constituït la comissió de treball que coordinarà les polítiques públiques d’accés a l’habitatge sorgides des del territori i crearà protocols d’actuació davant d’ocupacions conflictives. De fet, aquest primer pas és fruit de l’acord a què vam arribar en el marc de la trobada política de l’estiu convocada des de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet, com a senyal d’alarma que calia reaccionar.
Executar polítiques proactives d’accés a habitatges dignes i, paral·lelament, fer front a les ocupacions de caràcter delinqüencial des d’una òptica global, coordinant esforços, establint protocols i fent sentir la veu unànime del Bages és més necessari que mai. Des del territori hem de poder traslladar la nostra realitat i les nostres peticions de manera conjunta a àmbits que realment tinguin competències per actuar, o cedir-nos-les. Estem davant de situacions que requereixen la complicitat i els recursos de la resta d’administracions, i anar units és el primer pas.
Cal tenir una mirada àmplia, més enllà dels colors polítics dels Governs que encapçalen les administracions, perquè és un tema que apel·la a tothom, que afecta el dia a dia dels nostres ciutadans, i que necessita que es deixin al marge populisme i demagògia. La manca d’un mercat de lloguer a preus assequibles –tot i que paradoxalment hi ha milers de pisos buits!- i els casos d’ocupacions conflictives formen part d’una realitat tossuda amb la qual topem de manera impotent. És urgent donar-hi resposta de manera consensuada i transversal, des de moltes òptiques i en funció de les diferents casuístiques.
Cal asseure’ns, discutir i establir acords, i actuar. Mai és tard per fer-ho, sabem que els canvis necessiten temps, així que celebrem que el Bages disposi d’una nova eina de treball de la qual esperem resultats reals i efectius.
