TENIR CURA DEL NOSTRE ENTORN
La sequera, la manca de pluges dels darrers mesos i l’abandonament del món rural han generat, malauradament, un escenari molt complicat pel que fa als incendis forestals a Catalunya aquest estiu. Al nostre poble ja hem patit dos episodis gens agradables durant aquest mes de juliol que ens han obligat a donar una resposta ràpida contra el foc i, sobretot, ens han fet adonar de la importància de la feina dels cossos de seguretat i emergències i de tots els col·lectius i persones que de manera professional i voluntària han ajudat directament a aturar les flames o en qualsevol de les tasques relacionades en l’extinció dels incendis, que hem pogut veure que són moltes.
Tenim uns boscos secs, joves i espessos que fan que la situació sigui de màxim risc. Cal extremar les precaucions en el dia a dia, per una banda, i vetllar a mitjà i llarg termini per la continuïtat d’un entorn natural que ens estimem perquè és el nostre, el que hem vist des de petits. És on anem a passejar, on sortim a córrer i on hem passat hores durant les setmanes més dures de confinament de la pandèmia. Des dels Ajuntaments continuarem fent pressió perquè les administracions superiors impulsin polítiques de gestió forestal, per ajudar-nos a complir amb les mesures de prevenció i protecció i perquè també promoguin mesures per fixar la pagesia i la ramaderia al territori. La presència de bestiar i pastures a la comarca és una mesura efectiva per ajudar a tenir un bosc més ben gestionat, endreçat. I també, en un debat serè i productiu, hem de plantejar quin tipus de paisatge volem i necessitem, segurament sense tants arbres –i d’unes espècies determinades- i molt més divers. Sense defugir responsabilitats, els Ajuntaments necessitem i demanem suport, i sobretot finançament, per fer accelerar la neteja dels entorns dels nuclis urbans i habitats, tenint clar que cap franja aturarà un foc violent. Ens cal menys burocràcia, més agilitat per solucionar els problemes urbanístics i més facilitat per fer franges de protecció i seu el manteniment.
I no menys important, és evident que l’emergència climàtica és una realitat que patim més a mesura que s’accelera l’escalfament del planeta. Potser durant la resta de l’any no es fa tan evident, tot i que també vivim episodis de fortes pluges, però aquest estiu ens està deixant una lliçó que no podem obviar. Cal emprendre un pacte de país per repensar la política de gestió forestal. Des dels Ajuntaments ens coneixem el territori al detall i no ens resignarem a posar-lo en risc, sinó que l’hem de preservar i en millors condicions.
